18/11/2013
Vaig ser mol feliç en aquell viatge, recordo que teniem el projecte de fer el recorregut amb quatre coxes i de portar l'equipatge més imprescindible.
El meu primer festeig, el meu primer enuig, el meu primer mareig important tot va succeir en aquell viatge. L'únic problema important a ser que en Gerard va adjudicar-me amb Jeremies i la Gertrudis com a companys de cotxe, però aviat vaig desfer-me d'aquells mamarratxos!
Vaig engegar-los a passeig i vaig deixar-los tirats a la carretera perquè es van passar molt i no em mereixen cap respecte.
Al vespre desprès d'una dutxa, una mica de xampany i una estona de regateig amb la Joana vaig arreglar-lo per anar amb en Jesús i la Gemma que son que son gent caxonda que t'ajuda i no et punxa contínuament, ni pretén dunar falsejada.
25/11/2013
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat de un pèl, però sempre algú hi havia pogut apedeçar aquell extrambòtic automòbil, i l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància, allà on la memòria semblava a alturar-se.
I entre tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Allà amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd, hi ha uns préssecs massa madurs, que li produïen l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan llunyà.
13/01/2014
8 de març
I per no caure en descrèdit als ull de les sufragistes d'avui en dia, quan dic treballadors, també em refereixo a les treballadores. Ja m'ho conec, això de sentir-se obligat a fer equilibris verbals monstruosos amb els dos sexes plegats que treballen, perquè són elles les que reben primer. Estic força convençut que una mare soltera o una casada jove, que ahir encara tenia feina en una cadena de fabricació, davant una màquina de desespurar peixos o en una fàbrica de bombetes, ara, no ha agafat el coltell es clar, però si que ha dirigit bé el punt de vida. Sols les dones son ran conseqüents.
12/03/2014
Vaig ser molt feliç en aquell viatge. Recordo que teniem el projecte de fer el recorregut en
quatre cotxes i de portar l'equipatge més imprescindible.
El meu primer festeig, el meu primer enuig seriós, el meu primer mareig important... tot va
succeir en aquell viatge . L'únic problema important va ser que en Gerard va adjudicar-me
en Jeremies i la Gertrudis com a companys de cotxe, però aviat faig desfer-me d'aquells
mamarratxos. Vaig engegar-los a passeig i vaig deixar-los tirats a la carretera perquè es van
passar molt i no em mereixen cap respecte.
Al vespre, després d'una dutxa, una mica de champagne i una estona de regateig amb la
Joana, vaig arreglar-ho per anar amb en Jesús i la Gemma, que són gent "catxonda" que
t'ajuda i no et punxa contínuament ni preten donar una imatge falsejada.
17/03/2014
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també
li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i
l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe, el conduïa a les primeres escenes de
l'infància, allà, on la memòria semblava aturar-se.
I entre
tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels nets que treien, amb la conseqüent cridòria, l' aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Deprés l'excursió al molí i l' expedició a la vinya del pobre pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l' assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs, que li
produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tant llunya.
25/11/2013
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat de un pèl, però sempre algú hi havia pogut apedeçar aquell extrambòtic automòbil, i l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància, allà on la memòria semblava a alturar-se.
I entre tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Allà amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd, hi ha uns préssecs massa madurs, que li produïen l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan llunyà.
13/01/2014
8 de març
I per no caure en descrèdit als ull de les sufragistes d'avui en dia, quan dic treballadors, també em refereixo a les treballadores. Ja m'ho conec, això de sentir-se obligat a fer equilibris verbals monstruosos amb els dos sexes plegats que treballen, perquè són elles les que reben primer. Estic força convençut que una mare soltera o una casada jove, que ahir encara tenia feina en una cadena de fabricació, davant una màquina de desespurar peixos o en una fàbrica de bombetes, ara, no ha agafat el coltell es clar, però si que ha dirigit bé el punt de vida. Sols les dones son ran conseqüents.
12/03/2014
Vaig ser molt feliç en aquell viatge. Recordo que teniem el projecte de fer el recorregut en
quatre cotxes i de portar l'equipatge més imprescindible.
El meu primer festeig, el meu primer enuig seriós, el meu primer mareig important... tot va
succeir en aquell viatge . L'únic problema important va ser que en Gerard va adjudicar-me
en Jeremies i la Gertrudis com a companys de cotxe, però aviat faig desfer-me d'aquells
mamarratxos. Vaig engegar-los a passeig i vaig deixar-los tirats a la carretera perquè es van
passar molt i no em mereixen cap respecte.
Al vespre, després d'una dutxa, una mica de champagne i una estona de regateig amb la
Joana, vaig arreglar-ho per anar amb en Jesús i la Gemma, que són gent "catxonda" que
t'ajuda i no et punxa contínuament ni preten donar una imatge falsejada.
17/03/2014
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també
li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i
l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe, el conduïa a les primeres escenes de
l'infància, allà, on la memòria semblava aturar-se.
I entre
tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels nets que treien, amb la conseqüent cridòria, l' aparició del cotxe al fons del camí del jardí. Deprés l'excursió al molí i l' expedició a la vinya del pobre pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l' assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs, que li
produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tant llunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada