dimarts, 5 de novembre del 2013
divendres, 11 d’octubre del 2013
La vida en un mirall
Em dic Antonio, però tots em diuen Toni i al 1960 va començar la meva vida.
Des de petit sempre he estat un home d'alt vols, sempre he volgut fer de tot, m'he deixat portar per l'adrenalina i podria dir que he tingut una vida completa. Sempre m'he deixat portar per impulsos, recordo la primera vegada, de petit, quan els meus pares em van regalar una guitarra i em vaig posar a tocar damunt de la taula del menjador, quan vaig montar per primera vegada en bicicleta sense que el meu pare m’agafés per darrera…
A mesura que vaig anar creixent la maduresa no m'arribava i seguia gaudint com un nen fins que vaig conèixer aquella noia, a l'institut, de la qual em vaig enamorar a primera vista. Vaig tenir sort i ella també es va enamorar de mi, encara que em va costar ho vaig aconseguir.
Comença la segona etapa de la vida i aquest cop en el paper de pare i marit responsable. El meu fill és sens dubte igual que el seu pare, conduït pels mateixos impulsos i sempre gaudint d'una vida plena, li vaig ensenyar el més valuós que el meu pare m’ho va ensenyar a mi en el seu moment, simplement somriure en tot moment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)