Hola Bàrbara!
Em dic Borja, sóc de Barcelona i tinc 17 anys. Primer de tot, vull dir que estic molt sorprès amb la teva història. Només de llegir totes les notícies que s'han publicat en els mitjans de comunicació aquest dies no em puc fer una idea de tot el calvari que desafortunadament t'ha tocat viure.
Sè que sóc un total desconegut per a tu, però m'agradaria dir-te que tens molt suport per part meva i de tota la gent que conec. Ets tot un exemple a seguir, ets aquest tipus de persona a qui admiro moltíssim pel fet de ser tan lluitadora i d'haver superat tot el que t'ha passat en tan poc temps. Ara mateix no és el moment, ho sè, però m'agradaria preguntar-te si de veritat el teu pare es va atrevir a fer-te tot això que expliquen les notícies.
Tot el que t'ha passat és impressionant. Si jo hagués passat per tot això, si hagués viscut tot el que has hagut d'aguantar d'una persona com la meva mare em moriria per dins. No sabria com reaccionar una vegada que tot hagi passat, com tu ara més o menys, necessitaria milers de psicòlegs i, sobretot el més difícil, que és tornar a recuperar la confiança en les persones del meu voltant. És una situació molt complicada i és normal que ara no entenguis res i que busquis solucions sense trobar-les. però no et preocupis, sense conèixer-se sé que ets una persona molt forta.
Pots comptar amb mi per a tot, no em prenguis com una persona bastant atrevida però tot el que diuen de tu és que eres una persona molt divertida i molt riallera. És veritat?. Bé, tampoc no és assumpte meu, sé que ho eres abans de tot el que ha passat. Per això sóc la primera persona interessada que tornis a ser com abans.
Finalment i per acomiadar-me, només vull que em responguis a això, tornaràs a recuperar aquesta persona feliç i divertida que eres abans? Espero i crec amb totes les meves forces que sé que tornarà a ser així. Un petó molt fort i, ja saps, sempre amb el camp molt alt. :)
